Teniu a les mans un recull de relats dispersos de Serguei Dovlàtov. Hi trobareu nou històries dèpoques, geografies i temàtiques ben diferents. Lautor retrata els estius duna colònia russa demigrats als Estats Units i labsurd de la quotidianitat soviètica. Conjuga i confronta dos miratges: el del món soviètic i el duna Amèrica on en principi tot és possible. Hi trobareu un tramat de personatges que pateixen el malestar del desarrelament, que topen amb lambició del que es pensaven que serien. Lautor esmola la seva mirada irònica sobre lambició social, la mediocritat i la inquietud dunes vides en què la normalitat més aviat sembla un miracle. Lhumor esdevé larma per entendre i pair tot allò que les envolta.
A lentrevista que clou el llibre, probablement la darrera que li van fer, lautor explica com li costa desempallegar-se dels temes russos i fa una interpretació aguda però també planera sobre la literatura: «Els estímuls de la creació literària són un tema molt personal i gairebé no es poden formular, però si igualment provo de respondre a la pregunta, diria que lactivitat literària és sobretot un intent de superar els complexos propis, de treures de sobre el caràcter tràgicde lexistència o de debilitar-lo. Per descomptat, no parlo pas dels que escriuen per motivacions dallò més sanes i simples, com guanyar diners, fer-se famosos o sorprendre la parentela. Parlo només dels escriptors que no han triat aquesta professió, sinó a qui la professió ha escollit.»
Serguei Dovlàtov, va néixer el 1941 a la ciutat dUfà, Unió Soviètica. Va estudiar a la Universitat de Leningrad i va fer el servei militar com a vigilant en un camp de presoners. Entre daltres feines, va fer de periodista a Leningrad i Tallinn, i més endavant treballà com a guia al Parc Puixkin. Moltes daquestes experiències va traslladar-les al paper en títols com La zona, La maleta, El compromís, Els nostres, La filial, El parc, Lofici i Lestrangera, tots publicats a LaBreu Edicions. Fins a larribada de la perestroika, a lURSS només hi va publicar com a periodista, mai com a narrador. A finals dels setanta va abandonar el país. I, pocs anys abans de morir, als Estats Units, va acabar rebent el reconeixement que es mereixia gràcies a la publicació dels seus relats a la prestigiosa revista The New Yorker.
En català té un públic lector absolutament entusiasta de les seves aventures i escriptura precisa, irònica i hilarant.
