Tot és a punt a Vilafarta per inaugurar la lucrativa campanya destiu. El consistori es frega les mans i els restaurants arran de costa faran la temporada. Un home desmenjat i apàtic sho mira des de la distància. Després duns anys fent les Amèriques, porta lexili a la mirada i el menfotisme com a insígnia. Però la seva immutabilitat serà posada a prova per una bèstia marina disposada a ensorrar la indústria turística: una escórpora descomunal que desafiarà les forces vives del poble.
Empeltada duna mala llet còsmica, de corrupteles locals, de personatges idiosincràtics i duna melancolia que fa riure de tan trista, El dia de lescórpora és, entre altres coses, una dissecció per capes de la llarga agonia moral dun temps i dun país que [sospir] és el nostre.
Molt abans de convertir-se en flagell de restauradors televisius i cronista ultralocal, Miquel Bonet va escriure aquesta novel·la que va captar latenció de la intel·lectualitat tarragonina, que no va dubtar a qualificar-la de clàssic estival de culte. De nou a labast de tothom i profundament revisada, El dia de lescórpora és la novel·la que el litoral català es mereix.
«Em va subjugar tant que ja no vaig poder parar de llegir»,
Vicenç Pagès Jordà, El Periódico
«Lhumor més corrosiu», David Figueres, Núvol
«Amè, sucós, de mida exacta», Josep Sala i Cullell