A primera vista, aquest llibre es presenta com la història de dues vides, la de Rocco Carbone i Pia Pera, escriptors morts prematurament i vinculats per una profunda amistat. Trevi descriu les seves diferents naturaleses, en redibuixa els trets i els comportaments. Tanmateix, lenorme i suggerent singularitat del text no rau en lintent impossible de restaurar dues existències, sinó en un daquells fenòmens misteriosos al voltant dels quals gira la literatura: lamistat. «Tot i tenir obsessions diverses i inconciliables diu Trevi a les pàgines inicials, el seu lligam va ser transparent i feliç fins al final, com passa quan Eros, aquest infame ociós, no hi fica el nas.»
