Duna sola branca, de la poeta Susanna Rafart, es caracteritza per la intensitat del pensament i de les imatges i per la qualitat formal del vers i el poema. El poemari presenta el recorregut metafòric dun caminant a través duna natura boscosa i freda, presidida per la mort i pels records.
Vell xiprer que tescapces
en negror vulnerada,
nit sobre nit del teu dolor gebrat:
¿on has llançat laixada del teu signe?,
¿fins quan seràs mudança del silenci?
Camino la teva ombra desolada,
trepitjo els gàlbuls ara oberts per laire,
segrego verda soledat callada.
Per tu i per mi, latzar fou trena amarga.
