Com el seu mateix títol suggereix, aquest llibre conté un recull de poemes escrits a París, al davant del parc de Montsouris. Primer el 1959 i finalment el 2005. Què ha impulsat Fiol a reprendre i completar un text de joventut oblidat durant quaranta anys? Potser que «tal com no som exactament els subjectes del pensar / no pensem, el pensament se'ns imposa / tampoc no ho som plenament de l'escriptura / no escrivim, un discurs se'ns dicta.». I, per si es podia objectar que l'home que fou jove a París i el qui escriu ara no són el mateix, «El temps no és realment el nostre medi. / El temps no ens identifica o determina. / No és veritat que ningú ni res / torni vell». En la breu història del llibre que precedeix els poemes, Fiol desafia explícitament el lector a acabar la Continuació... No és una tasca fàcil, però aquells que l'emprenguin tenen garantida la possibilitat de fer-hi troballes d'aquelles que, com demana Fiol a un bon poema, et modifiquen i et trastoquen.
