Carrer dels dies dibuixa un mapa vital del món vist i viscut pel poeta, trenat amb la millor literatura. Viatge moral que va des de la infantesa irreal al viatge emocional i al retorn desitjat. Una baixada als inferns de cada dia i una pujada al cel de la paraula com un tot. Els carrers, en el fons, són una excusa i ho són tot.La meva ciutat té ametllers floritsi una casa al final rere el marjal,carrers estrets arreu i un parc minúsculamb circ, laberint i un gronxador groc,la gent camina molla sense por;la sang, incalculable, i la llum, tèbia.A la meva ciutat hi ha molts trens buits,estacions de ferro colat i alt,passatgers que llegeixen el diarii una al·lota de cames llargues, nues,que es deixa contemplar tot somrient.Andreu Gomila recita dos poemes en aquest vídeo.
