Utøya és una al·legoria al dolor, a lentrega sacrificial a canvi de res, un reclam de lestima que creiem merèixer i que sens nega com sens nega qualsevol intent de sentit, dabsolut.
Aquest poemari sorgeix dun sentiment de decepció envers lordinària realitat i la passió amorosa, duna sensibilitat potser exagerada envers el món que no es veu corresposta. Més enllà de la temàtica amorosa, però, Utøya es situa en el territori hostil de lilla del mateix nom, escenari de la massacre ocorreguda el 2011 on van morir 69 joves. I ens apareix com a metàfora i símbol de la massacre també duna innocència encara viva, duna sensibilitat desemparada.
Utøya també vol dir una aproximació radical cap als baixos fons de lhome, lintent darribar al fons i adonar-sen que no té aturador i ens enfronta a linsondable/linaccessible veritat primordial, motiu últim de la passió-del que és capaç lhome per la passió.
La intenció de lautora no és provocar, sinó remoure el lector i crear unes coordenades per al sentiment i assenyalar la irracional i inevitable necessitat del dolor, lhorror, la pèrdua per a lexistència de la bellesa, la puresa, lamor. Tot i ser un llibre dramàticament florit i tràgic, també és esperançador, perquè permet aquest espai per a la passió-sensibilitat i la recull encara que esfereïdorament.
