Les dècades dels vint i dels trenta, a Catalunya, són percebudes com un període d'intensa efervescència social. L'ànsia col·lectiva per dibuixar una societat més lliure de l'opressió política, social i religiosa, conjuntament amb el substrat llibertari de les classes populars i el contacte amb les idees de l'individualisme anarquista, van propiciar el sorgiment d'una ideologia renovadora que pretenia superar el concepte de revolució, entès com a producte de la lluita de classe, i ubicava la seva utopia en el terreny personal de la vida quotidiana. La transcendència d'Ética-Iniciales (1927-1937) rau en la creació i difusió d'un discurs, radical i iconoclasta, en defensa de l'alliberament sexual, com a símbol d'aquest intent de construcció d'una nova moral, d'una nova societat en la qual els individus lliures són els responsables de les seves pròpies accions i idees.
