Va ser, secret, un rusc vermell: magranasupervivent del darrer esplet. Avui,en canvi, és el cadàver duna fruita:per dins, conserva un gruix de grans desfets,negrós, velat de podridura blanca.I, com la sang que es va escorrent del xaipenjat, se nha escolat el suc vinósfins a lúltima gota. Fosca, ingràvida,la carcassa unes bastes castanyolesbranda agafada al branquilló espinós,deixada de la mà de déu del vent.
