Un dels assagistes més brillants de la República de Weimar, Kurth Tucholsky (1890-1935) procedia dÂ’una famÃlia jueva benestant i començà a escriure aviat. En la Primera Guerra Mundial participà fent treballs dÂ’oficina. Amb una breu excepció, es va mantenir dis-tanciat de tots els partits polÃtics per adoptar una perspectiva crÃtica des de la neutralitat. Una prosa clara i desacomplexada i una excel•lent punteria —sobretot, contra una república de Weimar massa tèbia, que mantingué intacte lÂ’antic aparat militar i judicial— el convertiren en autor temut i admirat. El 1924, es traslladà a ParÃs com a corresponsal dels periòdics Vossische Zeitung i Die Weltbühne, i com a enviat de la secció alemanya de la Ligue pour la Défense des Droits de lÂ’Homme et du Citoyen. Instal•lat a Suècia des del 1930, amb lÂ’arribada del Tercer Reich el 1933, sÂ’hi quedà com a exiliat, ja que estava acusat de jueu, esquerrà , pacifista i antialemany. Hi va morir el 1935 per una sobredosi de barbitúrics. En català , fins ara només havia aparegut una selecció dÂ’assajos periodÃstics seus.
Establert a ParÃs, el 1925 Tucholsky va fer un viatge de dos mesos per les dues bandes dels Pirineus. En recollà les impressions a Ein Pyrenäenbuch, publicat el 1927 sota el pseudònim Peter Panter. Més proper de lÂ’assaig literari i polÃtic que del tradicional llibre de viatges, sÂ’ha comparat amb Quadres de viatge, de Heinrich Heine, i amb Viatge sentimental per França i Ità lia, de Laurence Sterne. Tucholsky hi opta pel relat subjectiu, personal. Semblant al viatge que va fer al segle XIX H. A. Taine, el recorregut va de lÂ’oest a lÂ’est, resseguint els Pirineus des de Baiona, passant per Biarritz, Sant Joan de Peu de Port, Pau, Lorda, Andorra i altres llocs, i acaba a Albi, amb un emotiu homenatge al pintor Toulouse-Lautrec. Del llibre destaca el capÃtol dedicat a Lorda, on Tucholsky tracta de copsar aquell fenomen religiós de masses des dÂ’angles diversos. En relatar les qüestions burocrà tiques relacionades amb el pas de la frontera francoespanyola, reprèn el tema de la suspensió de la lliure circulació de persones, amb motiu de la Primera Guerra Mundial. Com que Tucholsky atacava el poder en totes les seues manifestacions, hi trobem temes com el militarisme i la guerra, lÂ’administració de la justÃcia, la polÃtica i la societat, però també la literatura. La ironia i lÂ’humor es troben arreu del llibre. Reflexiu, enginyós i entretingut alhora, el caracteritza la barreja de formes i dÂ’estils: al costat de textos assagÃstics, hi ha descripcions de paisatges, pobles o persones; també hi ha el poema i la carta, notes erudites i bromes sarcà stiques. És, doncs, un llibre representatiu de la prosa de lÂ’autor. A més, molts dels temes que sÂ’hi comenten són encara —o tornen a ser— dÂ’actualitat.
