La fascinació per les paraules, que venien d'un món que ella no coneixia però que li anaven dirigides i marcaven unes vetllades familiars embolcallades amb un halo de nostàlgia, va desvetllar en Mireille Gansel la necessitat de saber què hi havia exactament darrere de cada paraula precisa.
En un món marcat per lobligada diàspora familiar i la barreja didiomes producte duna persecució ignominiosa, la poeta busca la seva llengua interior fent de la traducció una manera de viure, un camí de coneixement, de descobriment i de vida.
Hi ha llibres que tenamoren, que thi voldries quedar a viure. Comences a llegir i les paraules et ressonen a dins com fent-se espai per formar part de la teva vida, per convertir-se en experiència pròpia. Bevent a les fonts que lautora va construint, recorrent els camins que transita, set desperta el desig de dir el que ella diu amb les teves paraules. Què és traduir sinó portar a casa laliment que trobes pel camí per construir un nou text on habitar? Traduir com transhumar. Transhumar per traduir. (De lepíleg de Dolors Udina)
