MASSIP BONET, FRANCESC / NAVARRO GÓMEZ, PERE / PALAU VERGÉS, MONTSERRAT
Una de les formes més importants de la teatralitat popular són els anomenats balls parlats, que combinen evolucions coreogràfiques elementals, dansades al compàs de músiques rudimentàries, amb uns parlaments dialogats i en vers, cantats o recitats, de transmissió fonamentalment oral, que només es fixen per escrit tardanament. Tracten arguments molt diversos, des de la sàtira de costums fins als combats llegendaris (com els cèlebres moros i cristians), passant per tota mena de balls festius incloent-hi els de temàtica religiosa, generalment vinculada al sant patró de la localitat que el representa. Les danses són col·lectives i generalment tenen funció d?enllaç entre les diferents parts de la representació, i més concretament per desplaçar-la d?un indret a l?altre de l?espai urbà, en la mesura que el ball se sol escenificar de manera itinerant al llarg dels carrers i places d?una població, bé que la representació completa sol fer-se en un lloc determinat (plaça, cruïlla, era) a peu pla o dalt d?un cadafal amb una escenografia sumària i un vestuari característic dels diversos personatges que intervenen. "Teatralitat popular i tradició" recull les intervencions al II Congrés Internacional de Balls Parlats realitzat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona del 24 al 26 de setembre del 2014. El primer es va fer el 1990 sota la presidència de Jaume Vidal Alcover, i va servir per posar sobre la taula aquest gènere del teatre popular tan viu a Catalunya, però més universal del que hom podia imaginar. Per això en el segon congrés, preparat amb motiu del 500 aniversari del ball parlat més antic de Tarragona, el de dames i vells, documentat ja en una entrada arquebisbal de 1514, la convocatòria adquireix dimensió internacional i es donen a conèixer mostres d?Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica.
