Joan Bou i Esquella
Tot comença amb un «crec!»
La finestra?!
En Joan no piula
La pilota és meva!
Un zoo desfermat
La Laura
Vigila, eh?
Grgrxsssst!
El món es capgira
En Joan i en Pau de costat
El rellotge
Bona idea!
La Meritxell li dóna un cop de mà
Adéu!
En Joan surt de la closca
I les coses van anar a favor seu...
En Joan era tan polit que ni s ' embrutava les sabates. No feia mai disbarats, ningú no es comportava tan bé com ell a l ' escola; no jugava mai amb els companys i les companyes ni els deixava les seves joguines, es considerava el centre de l ' Univers...
Però quan va descobrir que, tot d ' una, la finestra de la seva habitació s ' havia torçat, les coses van començar a capgirar-se-li. Llavors es va adonar que compartir, inventar jocs, riure, tenir amics..., al capdavall resulta més divertit i enriquidor que fer la guitza.