Res no és personal és un llarg poema en quatre parts. El predomini delements que tenen laparença dun relat biogràfic fragmentari li dona unitat.
Escrit en octosíl·labs, lautor, a mig camí de la vida, quan sapropa als cinquanta anys, mira enrere i es fa una sèrie de preguntes, des duna mirada sovint desvalguda i precària, que recorda sempre la condició mortal de lésser humà i el neguit que provoca lessència inèdita i transitòria de cada instant viscut.
Un bell i torbador poema que, mentre dispara flaixos de vida, ens porta a la memòria la infància i ladolescència, la descoberta del desig i els misteris de lamor. Trossos de passat que s'escolen entre geografies diverses i que es projecten també cap al present i el futur, on el que transcendeix més, paradoxalment, perviu en els instants més íntims i personals.
