Refugia'm de Jacqueline Woodson, l'aclamada història d'uns adolescents que aprenen a lluitar en col·lectiu contra els estigmes i l'aïllament social. Amb traducció d'Octavi Gil-Pujol i amb il·lustració de coberta de Cristina Clemente.
Guanyadora del National Book Award i la medalla Hans Christian Andersen, Jacqueline Woodson és una de les autores més importants de la literatura per a joves dels Estats Units. A Refugiam ens presenta un mosaic de joves dorígens diversos que són més semblants del que es pensen. En lera de les pantalles i la sobreinformació, aquesta aclamada i emotiva història ens parla de la necessitat de parlar entre nosaltres, dobrir escletxes en els murs de laïllament social i de tot el que guanyem quan ens atrevim a parlar dels nostres problemes.
«A partir dara i fins a final de curs, cada divendres tots sis sortireu de la meva classe a les dues del migdia i vindreu aquí, a laula 501. Seureu en rotllana i parlareu. Quan el timbre soni a les tres, ja us en podreu anar a casa.» Aquestes són les enigmàtiques instruccions que els ha donat la professora. Tots sols? Parlar dells? Al principi els fa pal, i cap dels sis alumnes no deixa anar ni una paraula. Però quan la Haley treu una gravadora de mà, tot comença a canviar. LEsteban diu que no entén per què han deportat el seu pare. LAmari es queixa dels problemes que pateixen ell i els seus amics pel fet de ser negres. LAshton replica que ell també en té, perquè és un dels pocs blancs en aquell institut de Brooklyn. Però és la Haley qui té més dificultats per a parlar. Ella calla i escolta en aquelles trobades en què, de sobte, les paraules flueixen lliures. En aquella aula poden mostrar qui són, sense amagar-se, sense judicis, sense cuirasses. I trobar uns amics on refugiar-se.
