Joan F. Mira va aplegar en aquest volum quatre relats que tenen la força misteriosa de lamor com a tema central i que parteixen, tots quatre, de fets històrics documentats. La diversitat dèpoques, de personatges i de tons ofereixen una perspectiva prou rica sobre les passions amoroses. Hi ha, per exemple, la història dun comte feudal violent, processat per sodomia, narrada per la culta abadessa dun monestir de Castelló dEmpúries que nestà enamorada. Hi ha la crònica dun bellíssim sepulcre de marbre a València i dels seus ocupants quan eren vius. Hi ha també la dun militar que, a la Mallorca del segle xviii, va fugir amb una monja escapada del convent i es van embarcar tots dos a la recerca duna nova vida. I finalment, la història duns joves amants barcelonins, conclosa feliçment en una església de Lisboa amb un casament tan extravagant que va ocupar molts dies la premsa portuguesa dels anys cinquanta del segle xx.
Com escriu Pere Antoni Pons a la introducció: «el narrador fureteja en el passat i reconstrueix aquestes qüestions damor amb lavidesa investigadora apassionada de qui sap que tant en lamor com en els vells papers hi és tot: la condició humana, les maniobres del món».
