Poesia escènica XVIII: La realitat i les seves substitucions reuneix cinc obres escrites per Joan Brossa entre 1956 i 1957 que posen en joc la capacitat de l'home per a la ficció com a eina de transformació del seu entorn -especialment advers en el context franquista en què es desenvolupen els arguments d'aquestes peces. Com garanteix un dels amics de l'anell sota el guant. D'aquesta manera Brossa aconsegueix de (re) crear un espai obert eminentment artificial a partir d'una descripció detallada dels trucs i els artefactes amb què s'executen disciplines artístiques que no obeeixen a la representació mimètica de la realitat. En aquest volum, per exemple, el lector descobrís com funciona un assaig de teatre en La sal i el drac, s'introduirà en un armari màgic a Pastoral en una alcova i participés d'una batalla de confeti a Festa de la lluna plena. És així que podrà reconèixer els mecanismes d'aquests jocs, tal com Brossa escriurà en Tríptic, com, que no és un altre que la societat catalana dels últims cinquanta.
