Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941) El 1967 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la 39º a lombra i ha destacat amb títols com Material de fulletó, La santa, Gelat de maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos. El 2009 levolució del seu procés descriptura desemboca en Lovely, un poemari que esdevé la revelació duna veu singular, demolidora, que converteix lautora en una de les grans veus poètiques actuals, seguit de Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), Tots els cavalls (LaBreu Edicions, 2017), Premi Cavall Verd de la Crítica i Premio Nacional de Poesía (2018), i lantologia Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre. Ha rebut la Creu de sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ramon Llull del Govern Balear, el Premi Josep M. Llompart de lObra Cultural Balear, la Medalla dOr de la Vila de Santanyí; la Medalla dOr de la Ciutat de Palma; el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Jaume Fuster de lAssociació dEscriptors en Llengua Catalana.
Amb Pare què fem amb la mare morta, Vicens confirma aquesta capacitat per esgarrifar mentre emociona, aquesta vegada posant com a centre de lexperiència de pèrdua la mort de la mare, envoltant-la de mite i una sensibilitat poètica del tot singular i dextraordinària força.
