Són les dues de la matinada i la Júlia torna a casa, sola. Camina ràpid, té por. Sent
una presència que lobserva. Un pes sobtat a lesquena la fa caure i perd el sentit.
Quan desperta, no es pot moure. Ho veu tot borrós i no reconeix les veus de les persones que lenvolten i que insisteixen a dir-li Laia. Furiosa, pensa: «Laia? Jo no
soc la Laia! Us heu equivocat!». Prova de recordar on és però un fil invisible li arrenca
el darrer record.
No sé qui soc és una novel·la dintriga tan ben travada que el lector se sorprendrà a si mateix atrapat en els paranys amb que subtilment lautora, Sònia Guillén, ha salpebrat el text. Una lectura intensa, amb uns personatges tan reals que fan versemblants els jocs sobrenaturals de lautoraVirgínia, amb tretze anys, se sent desqualificada. El divorci lha expulsada de la innocència i lha feta debutar al món dels adults de sobte. Sense entrenament i, sobretot, sense que ningú li haja explicat cap estratègia.
Per sort, aquest partit encara no sha acabat per a Virgínia. Caldrà atacar i defensar-se. Però sobretot caldrà trobar loportunitat per a llançar una nova pilota des de la línia dels tres punts i arriscar-se a guanyar o a perdre.
