A en Nicolau, la terra ferma només li ofereix menyspreu. En canvi, quan neda mar endins, sent que la solitud i la llibertat són la mateixa cosa. Tant necessita la mar, que el seu cos es transmuta. Ja no és un noi, tampoc es pot dir que sigui un peix. És un ésser entregat a un univers submarí llegendari, de ciutats mítiques, de sirenes, de déus i deesses.
Escrita en una llengua viva i popular, plena del color del Camp de Tarragona, «Nicolau» pot ser llegida com una novel·la daventures o com una novel·la existencial o devasió. Hipnòtica, magnètica, ens connecta amb les arrels més profundes de la nostra tradició i ens crida a reconciliar-nos amb la pàtria perduda de la infantesa: la imaginació.
«"Nicolau" revisa mites i faules, i evoca els conflictes intrínsecs a la naturalesa humana. Quina oïda que té en Veciana per copsar com senraona al carrer, i lolor que fa el mar!», Jordi Dausà, escriptor
