Coincidint amb els darrers embats de les lluites contra el règim colonial de minoria blanca, la Tambudzai, una camperola de tretze anys, sembarca en la seva educació. Sobre les seves espatlles reposen les esperances econòmiques duna extensa estructura familiar patriarcal i, dins seu, crema el desig d'independència com a dona.
La lluita de la Tambu per alliberar-se de les limitacions del seu poble rural i accedir a lescola de la missió, és també el retrat duna nació que experimenta les tensions entre tradició i modernització, africanisme i europeisme, entre una situació tutelada i oprimida i una condició adulta i autònoma.