Qui és que va dir que convertir-se en una dona de mitjana edat seria fàcil? Caitlin Moran, que va arrasar amb aquell divertit i lúcid manifest de feminisme assilvestrat titulat Com es fa una dona, torna amb una seqüela que rebat la teoria que les segones parts mai són bones, perquè aquesta és espectacular.A mig camí entre la crònica personal, el manifest hilarant i la guia per fer-se gran sense morir en lintent, aquest llibre, ordenat com lagenda dun dia qualsevol, aborda temes com la tirania de les llistes de tasques pendents; el sexe de les parelles amb fills i lanomenat «clauet de manteniment»; el dubte de si una feminista pot posar-se bótox; el tempteig del ioga com a eina de relaxació; el pansiment del cos en observar-se al mirall; les maleïdes tasques domèstiques; les diferències entre homes i dones en els processos i temps per excitar-se sexualment; com bregar amb les crisis de les filles adolescents i amb les xacres duns pares ancians...En temps propensos als dogmes, la correcció política i lautocensura, és meravellós comprovar que la Caitlin Moran de mitjana edat continua tan impertinent, enginyosa, ferotge, intel·ligent i lúcida com sempre, amb el seu feminisme groucho-marxista funcionant a ple rendiment.
