Un llibre de records compost per un seguit de delicioses estampes que són també una aproximació a la memòria de la seva illa, Mallorca. Dençà que el 1970 lescriptor nord-americà Joe Brainard va publicar I Remember, aquesta particular fórmula narrativa levocació breu dun record, encapçalada de manera repetitiva per les paraules «men record» ha esdevingut tot un subgènere literari, conreat per autors com Georges Perec (Je me souviens, 1978) i Margo Glanz (Yo también me acuerdo, 2015). Inspirat pel mateix model, i a través duna tria de gairebé tres-cents records, Emili Manzano ha confegit un àlbum destampes que oscil·len entre la rememoració de la vivència més íntima i particular i la memòria col·lectiva de la seva generació i de la seva illa, Mallorca, en un conjunt captivador a mig camí entre la literatura confessional i lexercici d«autosociobiografia», per dir-ho en
paraules dAnnie Ernaux. Lenunciació breu i fulgurant dels records, tanmateix, de vegades sembla incapaç de contenir la matèria recordada i algunes de les evocacions es desborden irremeiablement i adopten la textura de la narrativa de ficció.Amb un estil plàstic i saborós que aprofita les possibilitats expressives de la variant mallorquina, com va fer a Pinyols daubercoc, el seu celebrat debut literari, lautor ens convida a fer un recorregut lliure i emocional, estructurat a manera de collage, per una existència marcada per lamor a la natura, als llibres, als amics i als viatges, però també per lexperiència primerenca de la malaltia i la mort. Rescatar els noms i la llum de les coses desaparegudes, fixar-ne el record i compartir-lo amb el lector esdevé, a través de la mirada i lescriptura dEmili Manzano, una de les més cordials celebracions de lexistència. Perquè recordar, com va dir Blai Bonet, és acostar les coses al cor.
