"Maripasoula" és la crònica dun viatge improvisat a la selva amazònica. ¿Què hi trobareu? Tot el que lull voraç duna poeta pot arribar a absorbir en un racó del tròpic on França va plantar la bandera i un presidi. ¿I què és, viatjar amb Blanca Llum Vidal? Agafar un avió que et desembarca a Caiena, quedar en una plaça amb el conegut dun conegut i estirar el cap de fil: entrar a tota mena de cases, seguir camins i converses amb sandàlies i una hamaca, sense saber res del perill. Descobrir el nom de mil ètnies i tocar amb els ulls les mil formes que prenen la vida i la seva destrucció. Potser viatjar és un forat: recórrer el perímetre, ser una mica com ell, imaginar què hi ha a dins, mirar molt, escoltar amb intenció, precipitar-se a lenigma amb la basarda que fa i amb el desig de saber, de cavalcar, de mirar, de respirar a laltra banda i de caminar diferent. O potser són els núvols que passen de Baudelaire: moviment daire net, transparència, la condensació dallò que existia dispers, una bellesa que no es pot atrapar.
