A Les Encantades lautor parteix dun material que coneix de primera mà, perquè quan era jove (cap als trenta anys va deixar de viatjar), un vaixell balener on ell era un mariner més va fer escala a les illes Galápagos (1841). Diria que empra la informació que en va aplegar per fer un retrat simbòlic daquest indret que ens endinsa en les profunditats de la psicologia i la sensibilitat humanes duna manera vigorosa i fascinant, per com tenyeix de sentiment -lúgubre, deprimit- la descripció duna part de la natura mineral i zoològica de les illes. Efectivament, els atorga una transcendència espiritual tan intensa que no sabem si provoquen la nostra reacció desesmada els objectes i la vida trista dels objectes que ens explica Melville, o la nostra pròpia tristor, que el text potser només es limita a recalcar. La força amb què Melville ens inclou com a lectors en la psicologia, en lestat dànim dels seus personatge (a Les Encantades són personatges minerals i les tortugues gegantines), sempre duna morbositat inquietant, és gairebé omnipresent a tota la seva obra.
