Enmig de sensacions, idees, formes i símbols a fi de copsar realitats, el crepuscle apareix a lhoritzó de les imatges i els poemes daquest volum, no només significant la claror de lalba i del vespre, sinó també trasmudat en metàfora de la fugacitat, letern retorn o tot allò bell i sublim. Les vint-i-cinc unitats duals que integren la col·lecció són fragments dun diàleg apassionat entre el llenguatge fotogràfic i els versos. Així, es van succeint instants figuratius i abstractes i les corresponents reflexions al voltant dassumptes que ens afecten com ara els sentiments, la natura, lexistència i la mateixa poesia. A més de mostrar espais lumínics i suggerir concepcions, lautor anhela transcendir les circumstàncies concretes amb efectes visuals i retòrics que conviden lobservador-lector a resseguir les composicions per configurar el seu propi imaginari i somoure el seu enteniment.
