Malgrat que ha estat exclòs de la gran narrativa nacional, el colonialisme al Marroc fou un fenomen decisiu en la construcció de la nació espanyola a la fi del XIX i principi del XX. No és casual que de lexèrcit africà sorgís el grup de militars que es van aixecar contra la República, entre ells el mateix Franco. El colonialisme espanyol al Marroc sha estudiat sobretot des de la història política i militar, però és encara poc conegut. Aquest llibre analitza el procés colonial dEspanya al Marroc des de linici de la penetració comercial i diplomàtica a partir de 1880 i la instauració del Protectorat (1912) fins al període de les guerres del Rif i lenfrontament amb Abd el-Krim (1909-1927). Shi estudia el context africà com a escenari de definició de la identitat nacional espanyola i, alhora, des de la perspectiva de gènere, tenint en compte no la feminitat el més habitual en estudis sobre imperialisme i gènere sinó la masculinitat. Al llibre sexplica com a lÀfrica es construïa simultàniament la nació i lhomenia espanyoles en una complexa interacció entre masculinitat, nació i imperi. Shi parla de com es construïa una imatge de lhome marroquí des de lalteritat que ajudava a configurar la identitat masculina i nacional espanyola. Shi estudien les guerres del Rif com un episodi fonamental en la definició de la virilitat i el projecte nacional reaccionari franquista, com també les crítiques a aquest projecte nacional des del liberalisme colonial civilista i des dels sectors anticolonials (catalanistes, anarquistes, socialistes o republicans), que apostaven per abandonar el Marroc. Aquestes crítiques implicaven projectes nacionals en disputa i models de masculinitat espanyola contraposats.
