La primera novel·la de la periodista i escriptora
francesa Sophie Divry, La Signatura 400
és un monòleg revelador de to lleuger, cínic
i divertit. L?autora ens descriu en 76 pàgines
la vida d?una bibliotecària malavesada
i neuròtica que ha estat relegada a la secció
de geografia d?una biblioteca pública.
La protagonista, una sense nom solitària
i conca ?per un desengany amorós? i, per
descomptat, maníaca de l?ordre i la planificació,
menysprea la fantasia i l?extravagància, i es
regeix per un principi universal: la CDU
com a part fonamental de l?ordre de les coses.
Un matí descobreix un usuari a la seva secció,
un lector que ha passat la nit al soterrani
de la biblioteca. En lloc d?espantar-se,
la bibliotecària aprofita l?atenció activa
de l?inquilí per embrancar-se en un llarg
monòleg en el qual va enumerant el seu enorme
inventari de dissorts, calamitats i recriminacions
vàries, totes en un to molt càustic.
Entre les seves tribulacions, la bibliotecària ens
sorprèn amb el seu particular punt de
vista sobre el paper actual de les biblioteques:
espais destinats a la cultura que ara
volen funcionar com a centres d?oci; aquesta
dada irrita profundament la protagonista,
ja que insisteix que la cultura no és un plaer,
sinó un esforç.
Una irònica reflexió sobre el paper de les
biblioteques, els bibliotecaris, els lectors i,
en definitiva, sobre la classificació universal
de l?individu. Finalment, una oda als llibres
i als lectors.
