Barcelona, 1905. Ramon Casas, el pintor més sol·licitat del país, coneix la Júlia, una jove venedora de loteria de la plaça de Catalunya. Tot i que pertanyen a mons oposats, l’artista se sent fascinat per la bellesa i el caràcter de la Júlia des del primer moment. Ella és una noia humil que no es resigna a interpretar el paper que la societat vol imposar-li; ell, home d’èxit i membre de la burgesia barcelonina, se sent atrapat per la vida. Aquesta és la commovedora història de dues persones que van decidir viure el seu amor en llibertat, enfrontant-se a les famílies respectives durant una època de rígides convencions socials. La història d’amor prohibida entreRamon Casas i Júlia Peraire, la musa desconeguda del Modernisme.
«Jo me dic Ramon». I ella va riure tot tirant el cap enrere:«Ja ho sé. Tothom el coneix, a Barcelona. És el pintor».«Aquesta noia ha de ser la meva nova model. Serà lameva model», va pensar ell. Es van acomiadar somrient,i ella es va posar al darrere de la taula, perquè de cophi havia cua. Però l’endemà ell hi va tornar. I l’altre.
