Explicar en detall, com ho fa la periodista Maria Favà en aquest llibre, el que va passar al Berguedà, a la mina Clara, l'any 1944, no és només la descripció d'un accident amb el tràgic balanç de 34 miners morts, sinó l'exposició de com la corrupció, la llibertat d'explotació de la classe obrera i la manca de llibertat d'informació formaven el nucli bàsic del franquisme.
«Aquest és un dels llibres que cal esperar que els bons professors dhistòria aconsellin als seus alumnes i que després de llegir-lo obrin un debat a classe», diu lhistoriador Jaume Fabre només de començar el pròleg que acompanya el llibre, La mina de la mort de la periodista Maria Favà Compta.
Lany 1944, en una galeria de carbó de la mina Clara, al poble de lEspà (Berguedà), hi van morir 34 miners, alguns vinguts des de Serón (Almeria), represaliats i amb noms falsos. Aquest és laccident amb més víctimes mortals de la història de la mineria a lEstat espanyol i alhora és un dels fets més amagats i ple dirregularitats durant el franquisme. Les víctimes van ser enterrades també amb noms falsos i les famílies mai van rebre les indemnitzacions que els pertocaven, que van quedar encallades pel camí.
Després dun exhaustiu treball dinvestigació i documentació, Maria Favà publica La mina de la mort, una crònica sobre la duresa del treball de la mineria, i com aquest accident, marcat per la corrupció i la manca dinformació, suposa un dels fets més tràgics de la postguerra espanyola.
Amb aquest llibre Editorial Gavarres inicia una nova col·lecció: Periodismes.
