Lisa Fittko i el seu marit Hans, es van convertir sense pretendre-ho en passants - ells també fugitius - d'exiliats que fugien de les urpes de la Gestapo per trobar la llibertat al continent americà. Entre setembre de 1940 i abril de 1941 van ajudar a creuar els Pirineus en direcció a Espanya més d'un centenar de fugitius perseguits amb la connivència dels francesos. El seu primer client va ser Walter Benjamin (Berlín, 1892-Portbou, 1940), que convidà la senyora Henny Gurland i el seu fill Joseph a creuar amb ell. És el primer cop que Lisa Fittko, inexperta en la zona, creua els Pirineus per un camí de contrabandistes que li aconsella el llavors alcalde de Banyuls, Vincent Azéma, i que coincideix més o menys, amb l'anomenada "ruta Líster" de la Guerra Civil espanyola. Arribà a ser coneguda com a ruta "F". Al pensador alemany que se suïcida a Portbou, una vegada sap que l'endemà de la seva arribada serà repatriat i retornat a França, li dedica el capítol "El vell Benjamin". El seu suïcidi ressonà en la intel lectualitat fugida d'Europa a la postguerra i sembla ser un motiu més pel qual Lisa Fittko vol deixar testimoni del seu últim camí, de la seva última frontera. Però encara retruny avui, com un "acte de llibertat", un acte heroic enfront del feixisme.
