Al llarg de la història, cada època ha considerat que tenia més coneixements que en temps enrere: el Renaixement mirava ledat mitjana com una era de foscor; els pensadors de la Il·lustració van intentar desfer-se de la superstició fent prevaldre la raó; lestat del benestar modern ha intentat acabar amb el llast de la ignorància a través de leducació generalitzada, i el món hiperconnectat davui sembla que ha posat lesperança en laccés il·limitat a la informació... ¿De debò que som menys ignorants que els nostres avantpassats? ¿O hi ha formes dignorància que són recurrents?
Peter Burke ens proposa una història social de la ignorància en el món occidental, i específicament en lEuropa premoderna i contemporània, a través de la política, la ciència, la religió, leconomia, la guerra i les catàstrofes ambientals, entre altres àmbits. La manca de coneixement pot ser de moltes menes (conscient, inconscient, ingènua, fingida, imposada...) i tots som ignorants duna manera o altra.
