El llibre que tens a les mans presenta, parafrasejant Gabriel García Márquez, un conte que és veritat; un relat, una mirada, una veu. Això és una crònica, un gènere periodístic en què sexplica lexperiència viscuda de primera mà, amb implicació i, alhora, amb informació. LA FI DEL MÓN ENS VA AGAFAR DESPREVINGUDES és més que una crònica: inclou dos textos que parlen sobre la mort i sobre el dol, sobre la mort dels altres i sobre la pròpia mort. Però ho fan des de la vida, des del punt vista dels qui es queden i es debaten amb què fer amb la mort dels altres i des del punt de vista de qui encara no sha mort i es debat amb què fa amb la idea de la pròpia mort. Aquests són temes que potser ens incomoden perquè no sabem què fer-ne. Potser és que en parlem poc, potser és que ens fa lefecte que parlar-ne és voler que ens caiguin a sobre. Res més lluny: el que no tenim en compte és que un té por dallò que no coneix. Quan ho coneix, ho viu, potser, amb menys por.
