Avui dia sembla ben assentat que els catalans són lenemic interior dEspanya o, més precisament, del nacionalisme espanyol. Així és entès tant pels actors polítics actuals (siguin nacionalistes espanyols o catalans), pels politòlegs i juristes que han analitzat lemergència dels partits de la dreta radical espanyola, com també per lopinió pública internacional. La definició dels catalans com lenemic intern de la nació espanyola té un correlat en les manifestacions danticatalanisme o catalanofòbia les quals, tot i que no són noves, han crescut els últims anys. En aquest llibre, que segueix la línia de recerca sobre el pensament polític espanyol de La unitat dEspanya com a valor polític, es parteix duna distinció bàsica: la noció dels catalans com a enemic interior és el resultat duna construcció sociocultural de la ideologia nacionalista i protonacionalista espanyola, mentre que les manifestacions danticatalanisme o catalanofòbia són lexpressió discursiva, social, política i afectiva duna definició prèvia denemistat. No són dos fenòmens separats, sinó osmòtics. El propòsit daquest llibre és analitzar el pinyol ideològic de la conformació de Catalunya i els catalans com a enemic interior i no tant les manifestacions de lanticatalanisme. Lautor vol explorar el procés del perquè i com de la creació intel·lectual de lenemic interior en una història relacional grupal (despanyols i catalans), així com també aproximar-se a la lògica ideològica del moment actual marcat per una fase dalta confrontació.
