L'estudi de les restriccions elèctriques a Catalunya als anys quaranta i cinquanta és un tema cabdal per a conèixer els efectes de la política autàrquica franquista a Catalunya. El règim culpava de la mala situació econòmica les destruccions causades per la guerra i, en el cas de la manca de producció elèctrica, la persistent sequera que impedia mantenir en ple rendiment les centrals hidroelèctriques pirinenques. Allò del cert, però, és que les destruccions de guerra foren molt menors del que pretenia el règim; res a veure amb les pèrdues que ocasionà la Segona Guerra Mundial a la majoria de països europeus on, tanmateix, la recuperació econòmica fou molt més ràpida, de manera que a la fi de la dècada dels quaranta ja s'havien assolit els nivells de preguerra, mentre que a Catalunya caldrà esperar a mitjan dècada dels cinquanta per atènyer els nivells de 1936. Les restriccions elèctriques, com el mercat negre, l'estraperlo, les cartilles de racionament, la fam, la misèria, la desnutrició, la reaparició de malalties ja eradicades, la manca de productes bàsics, de primeres matèries i de combustibles, la manca de renovació de la maquinària industrial i dels béns d'equipament, etc. foren conseqüència directa d'aquella política autàrquica, barreja d'ignorància, estupidesa i prepotència d'una dictadura que es legitimava a si mateixa apel·lant al dret de conquesta.
