Quaranta-un anys després de publicar la primera novel·la. Margarite Duras escriu lamant (Premi Goncourt, 1984) i es converteix, de sobte, en una autora sol·licitada i admirada per molts. Aquesta narració autobiogràfica, escrita amb tota la intensitat del desig, és una història damor entre una adolescent de quinze anys i un ric comerciant xinès de vint-i-sis. La noia, pobra però bellísima, que viu a Indoxina, és la pròpia escriptora, que ens parla duna complexa i apassionada relació damor-odi entre la jove parella que no solament va desencaixar la família sinó que li va deixar gravats prematurament els trets de la maduresa a la cara. Amb aquesta història, seran pocs els lectors que quedin immunes davant la passió contagiosa que traspua el llibre.
