La narració en primera persona duna crisi depressiva. Un llibre enlluernador que trenca motlles i cotilles de gènere. Una nova fita de Carrère. Vet aquí un llibre que no és cap manual de ioga, i tampoc un benintencionat llibre dautoajuda. Ioga és la narració en primera persona i sense embuts de la profunda depressió que va dur lautor a ser diagnosticat amb un trastorn bipolar i hospitalitzat durant quatre mesos. És, així mateix, un llibre sobre una crisi de parella, sobre una ruptura afectiva i les seves conseqüències. I sobre terrorisme islamista i el drama dels refugiats. I sí, en gran manera també parla de ioga i de meditació, que lescriptor practica des de fa vint anys.El lector té a les mans un text dEmmanuel Carrère sobre Emmanuel Carrère escrit a la manera dEmmanuel Carrère. Fa temps que lautor va decidir deixar enrere la ficció i la cotilla dels gèneres. I en aquesta obra, enlluernadora i dolorosa, sentrecreuen lautobiografia, lassaig i la crònica. Carrère hi parla de si mateix i avança en la seva exploració dels límits dallò literari.El resultat és lexpressió descarnada de les flaqueses i els turments humans, una immersió en els abismes personals mitjançant lescriptura.
