Lescenari dINRI és eminentment apocalíptic: més que el martiri de Crist contemplem larribada de la fi del món, perquè cada mort petita és una representació completa de lacabament complet. Daquí la mística que supura de cada pàgina.
Malgrat tanta monstruositat, Joan Josep Barceló i Bauçà és un poeta que parla de la llum i de la vida. Com Andreu Vidal, si parla de la mort i de lextinció és per fer avinent el triomf de lexistència i la plenitud de la creació: «lésser diví / amb la mort us anuncia / la vida». I més que parlar duna vida ens parla de moltes vides, desenes de vides, centenars de vides, milers de vides en tota la seva esplendor. INRI, amb tota la seva feliç morbositat, és un cant revelador i lluminós a favor de la vida i els seus múltiples deliris. Una joia carnal i sagnant que mereix ser llegida amb atenció i passió.
Jaume C. Pons Alorda
Barceló agafa la passió i mort del fill de lhome i ens demostra que durant dos mil anys no hem entès res de res. Que lanyell sacrificat és home veritable, amb sang, amb pell i ossos, amb desig, amb sexe, amb passions de tota mena. No és el Jesús destampeta, de mirada mel·líflua i angelets al voltant. Ben al contrari, el fill de lhome és tan home, tan humà, que desafia Déu i el venç.
Àngel Carbonell
