Fissures és el relat dun viatge físic i metafòric, és el procés de transformació de lindividu que sap que només obrint-se, arriscant-se a linconegut i al perill de desintegrar-se, és possible créixer. Arrelat a la selva de concreto de São Paulo, és una caixa de ressonàncies que defuig les formes lògiques i que construeix un recorregut del cos per la matèria de què es compon lecosistema que lalimenta i linterpel·la.
Escrit en una prosa poètica dun gran lirisme, Fissures empeny el lector a laventura de renunciar al confort previ i abraçar allò que es desconeix. És latracció pel que ha de ser, i la vivència plena dallò que passa en el camí. Perquè aprendre, viure, és existir des de la fissura: allò que interromp una continuïtat, una falla, una ferida que cou i que és sensible a allò que toca, és un estat de vulnerabilitat des don deixar que passin coses. Si el subjecte sobre, els canvis sesdevenen, però cal disposar-shi.
Fissures podria ser un viatge iniciàtic, o tal vegada lexperiència pura, crua, de ser vida, viva.