Els excedents és un mapa que neix del centre i creix com una arrel que busca assedegada de laigua del mar on neixen totes les coses fins a la muntanya pelada on sassequen sota un sol massa proper. Vida que comença i uns cossos que es buiden com si nhagués migrat una espècie sencera, mites secundaris reivindicant-se, pobles petits com còdols, pell que crema... tot alhora; un cicle. Paraules que suren del jaciment arqueològic duna nostàlgia concreta que, en realitat, podria ser qualsevol.
Júlia Francino Rodríguez (Terrassa, 1978) és un espècimen de tardor. Potser és per això que la poesia li arriba tard i cruix com la fulla seca. Graduada en Cinema i Audiovisuals, la narrativa la troba quasi sempre de la mà de les imatges. Aviat es decanta pel món de lanimació i, gràcies a una beca, viatja a Vancouver per especialitzar-shi. Dençà que torna a Barcelona shi dedica de ple com a cofundadora de lEstudi Bicoté i docent i coordinadora del Departament dAnimació i Efectes Visuals a lESCAC. Descobreix les possibilitats de la poesia i les de la dansa contemporània quasi a la vegada, i satrevirà finalment a fer ballar les paraules en el seu primer poemari, Els excedents, Premi de Poesia Ventura Ametller 2020.
