Jorie Graham (Nova York, 1950) és una coneguda poeta nord-americana. És lautora de catorze llibres. Ha estat àmpliament traduïda i ha rebut nombrosos premis, com ara el Forward Prize, el Los Angeles Times Book Award i lInternational Nonino Prize. Viu a Massachusetts i ha estat professora dOratòria i Retòrica al Departament de Llengua i Literatura Anglesa i Nord-americana de la Universitat de Harvard des de 1999. Va ser la primera dona a ocupar aquest lloc. Enguany, ha estat finalista del Premi Pulitzer 2024 amb To 2040.
Estampida es va publicar el 2008. Seguint el ritme de la fuga desesperada del canvi climàtic, la disrupció social, les nostres noves migracions massives, lluita per reimaginar un present habitable, un ara, en què podríem aguantar, cautelosos, impertinents, sempre inventius, «comptant en silenci cap a linfinit». La veu essencial de Graham ens guia amb fluïdesa a mesura que passem aquí ara al món proper, quin futur tenim sorgint poderosament a través daquestes pàgines, on el poeta ens implora fins a lúltim siguem humans.
La inusual xarxa dal·lusions de la poesia de Jorie Graham uneix les tècniques del Modernisme anglosaxó i la poesia del llenguatge amb desplegaments narratius hereus del monòleg interior de James Joyce i Virginia Woolf, ha adjudicat a Graham certa reputació de poeta difícil i intel·lectual. James Longenbach diu de Graham: «Durant 30 anys, Jorie Graham sha ocupat de la baluerna humana en la seva totalitat [
] en lloc de limitar-se a lestreta porció emocional reservada amb més freqüència als poemes. Com Rilke o Yeats, imagina el poeta hermètic com una figura pública, algú que aborda les qüestions filosòfiques i polítiques més urgents de lèpoca simplement escrivint poemes».
