El Blasi sajupí, i, agafant-la pels cabells, va arrossegar-la.
Després, va arrencar-li les faldilles i les calces i es posà
a pessigar-li les cuixes, el ventre, els mugrons. La noia
udolava. Va voler tapar-li la boca amb una mà, però ella
va mossegar-lo. Rabiós, el Blasi va tornar a agafar-la pels
cabells i, a plom, laixecà. Rítmicament, ara, se les va
emprendre contra el cos nu, fins que la noia li va caure
als peus, estenallada, sense sentits.
Es vessa una sang fàcil, escrita el 1952 i publicada el 1954,
és una de les primeres i millors obres del gènere
negre en català. Com confessa Àlex Martín al pròleg:
Es vessa una sang fàcil és un text experimental i gens
canònic, ben arriscat. El lector hi trobarà els millors ingredients
daquest tipus de narracions: traïcions, venjances,
persecucions, assassinats, pallisses i robatoris.
