L'Emperadriu del Paral·lel. Pocs mesos abans que es proclami la Segona República, Barcelona plora la seva artista més estimada i aclamada: Palmira Picard. Mentre la gran avinguda de l'oci barceloní es troba de dol, l'efervescència nocturna ha convocat al bar La Tranquil.litat tota mena d'artesans de l'escenari, pensadors llibertaris, escriptors bohemis i altres agitadors heterodoxos, que s'embriagaran a la salut i memòria de la gran celebritat. Com una vibrant simfonia escènica, L'Emperadriu del Paral·lel, de Lluïsa Cunillé, fa dansar a ritme de cuplets, proclames polítiques i agudeses tavernàries l'ebullició popular del Paral.lel dels anys vint i el frenesí dels primers anys trenta, que aviat es veurien condemnats a empassar-se d'un sol glop tanta amargor.
