Anne Hébert (Sainte-Catherine de Fossambault, 1916- Montreal, 2000) és una de les grans veus de la literatura del Quebec. Autora de novel·les, dramaturga i poeta. Marcada pel seu pare i cosí, escriptors reconeguts, va escriure des de ben petita. El 1965, després de la mort de la mare i de diverses negatives per parts deditors quebequesos, torna a instal·lar-se a París. Anys abans, hi havia escrit Les cambres de fusta (1956). El 1983 guanya el Premi Femina per Els mascarells (Les Fous de Bassan, 1982) i el Premi del Governador General del Canadà entre daltres.És autora dels llibres LEnfant chargé de songes (1992) i Un habit de lumière (1999). També de les obres de teatre Le Temps sauvage (1963) i La Cage i LÎle de la demoiselle (1990). Del seu estil, nhan dit que «sembla tacat per la solitud i pels moviments de lànima ofegats dins la família o la societat».
El vent, la pluja, el so del mar i la gravetat del passat fan de Griffin Creek, un petit poble en decadència del Quebec, un lloc estrany i gairebé fora daquest món. Un vespre de lestiu de 1936, dues adolescents alegres i lluminoses, la Nora i lOlivia Atkins, cosines germanes, admirades per la seva bellesa i joventut, desapareixen sota la llum de la lluna. Les noies es delien per la llibertat del desig, trencant la genealogia establerta al poble de dones domades i virtuoses. Només va caldre un sol estiu perquè la comunitat on gairebé tothom és família quedés trasbalsada i el misteri planés com un encanteri que travessa la vida més secreta. Hébert construeix una història dins duna atmosfera carregada dalguna cosa torbadora que sura a lambient i que pot esclatar en qualsevol moment. A través de les veus de diferents personatges, assistim a la tragèdia que comença a esdevenir en aquest poble congelat en la tradició, el respecte als Manaments i tot de dissorts que cal silenciar per poder sobreviure a la violència més endèmica.
