Al Bausler Institut, un internat femení situat al cantó més retrògrad de Suïssa, l'Appenzell, s'hi respira una densa atmosfera de captiveri i sensualitat inconfessada. En aquest col·legi, la narradora es veurà atreta irremeiablement per la Frédérique, la «nova»: bonica, severa, perfecta, una figura enigmàtica que sembla saber-ho tot de la vida, i que li deixa entreveure una cosa a la vegada serena i terrible. Entre el desconcert, l'atracció i el temor, una emoció insòlita trastoca el lector, com si es trobés al centre d'un jardí ben cuidat i de sobte s'hi originés un terratrèmol. Fleur Jaeggy construeix mitjançant una prosa directa, seca, gairebé impressionista, un conjunt d'emocions que, per absència, es converteixen en un element omnipresent.
