Els catalans apel·len a les Nacions Unides recupera larxiu del Casal Català de Nova York dels anys 1939 a 1947, que permet reconstruir part de lactivitat dels catalans a lexili durant la Segona Guerra Mundial. Així, és possible resseguir els passos que porten a tres catalans de Nova York a presentar una apel·lació a les Nacions Unides lany 1945 que, en nom de Catalunya, demana exercir la lliure autodeterminació i la tutela de la Cort Internacional de Justícia. Els signants són en Josep Carner Ribalta, en Josep Maria Fontanals i en Joan Ventura i Sureda, i estan autoritzats per milers de catalans dAmèrica i com a membres de la Delegació als Estats Units del Consell Nacional de Catalunya de Londres. El llibre, tal com ho fa lapel·lació, aprofundeix en el context històric i trasllada latenció al Tractat dUtrecht de 1713, quan simposa la castellanització de la nació catalana i Espanya fa daquest dret de guerra una missió històrica. Però també amplia lanàlisi fins els fets de l1 doctubre de 2017 i les represàlies posteriors, en el marc duna immunitat anòmala de la justícia espanyola que cal entendre bé. En Carner Ribalta escriu George Carner al pròleg sempre havia defensat la unitat de propòsit i desforços com a moviment per aconseguir la llibertat nacional, deixant de costat ideologies, partits polítics i personalitats. Per ell era qüestió de prioritats amb un objectiu clar: la Independència de Catalunya com a nació pròpia. Un cop lliures, els catalans podrien competir políticament i ideològicament en un camp democràtic.
