A través dels destins creuats dÆaquests migrants i del seubotxí, l'antiheroi protagonista,
Coste, dibuixa una gran crònica de la història dÆun continent desfigurat.«A la vora delÆaigua, les restes dÆun bot esventrat vomiten munts dÆalguesnegroses. Detecto un tros de joguina rosa atrapat a dins. Una ràfegade vent aixeca el magma i deixa veure una cara de nina. Les alguesmÆevoquen unes bestioles immundes que ho haurien devorat tot excepteaquest cap de plàstic. Una nova ventada sÆendú unes bosses més enllà.Semblen globus punxats de tots els colors provinents dÆuna festa. Unnúvol vingut dÆenlloc amaga el sol i em recorda la tempesta prevista.Que no remugui els dos dies següents. Si el vaixell ha de sotsobrar,que sotsobri a davant.»
Quan de lÆesperança algúnÆha fet, com diu en Seyoum amb cinisme, el seu fons de comerç, quansÆha convertit en un dels passadors més grans de la costa líbia, iquan té el cervell devorat pel cat i lÆalcohol, encara és capaç detenir humanitat? És la qüestió que es planteja quanarriba lÆenèsim comboi ple de candidats desesperats a la t
