null
Fa dos anys, Pere Sampol va publicar Espanya no té remei, un títol premonitori de les calamitats que ens havien de sacsejar en un futur immediat. Ara, en una mena de continuació, en El fracàs d?Espanya, Pere Sampol ens ofereix un recull d?articles sobre la realitat política, social i econòmica de les Illes Balears, precedits d?una anàlisi profunda sobre les causes del fracàs del nacionalisme espanyol en l?intent de construir un estat nació centralista i castellà: «Espanya és la primera víctima de la mateixa Espanya. El seu fracàs és el fracàs del seu model. L?Espanya que sortirà de la convulsió que viurà les properes dècades no s?assemblarà en res a la potència mundial somniada pels seus ideòlegs. Pobra, esquarterada, insegura, arrossegada a la cua de les nacions europees per una oligarquia fatxenda i corrupta. En els deliris de grandesa dels representants polítics del nacionalisme espanyol i en l?oligarquia corrupta rau la llavor de l?autodestrucció d?Espanya.»
Tanmateix, Pere Sampol aprofita l?ocasió per a analitzar el procés sobiranista encetat a Catalunya i les repercussions que pot tenir a les Balears: «En comptes d?un poble provincià, submís i abocat a l?individualisme; d?un poble colonitzat culturalment i econòmica, veuríem en el mirall de Catalunya un poble orgullós de si mateix, lliure, progressant econòmicament, qui sap si amb unes noves formes de govern que combatessin la corrupció, la misèria i la incultura.»
I, tot plegat, ho emmarca en la terrible crisi econòmica que ens assola, burxant en les causes que l?han provocada: «Mentre uns propugnaven la refundació del capitalisme i l?esquerra parlava de la crisi del capitalisme, ningú no es temia que el capitalisme estava fent la seva revolució, o la seva particular guerra de classes, sense que les classes adversàries sabessin que algú els havia declarat la guerra. Perquè, i aquesta és la gran amenaça de la humanitat, els oligarques no s?han conformat en acumular més i més riqueses, sinó que han cultivat una ideologia, l?han propagada i l?estan posant en pràctica a tots els racons del món on poden arribar. El resultat és un control absolut de les economies dels estats a través de moviments de capitals, d?atac als deutes sobirans mitjançant unes agències de qualificació, absolutament manipulades, i la imposició d?unes polítiques d?austeritat que ofeguen els sistemes productius basats en les petites i mitjanes empreses i en els treballadors autònoms. I la classe mitjana n?és la gran víctima ja que desapareix a una velocitat vertiginosa, mentre el sistema bipartidista n?és l?instrument.»
