Després de reeditar-les al Club dels Novel·listes, publiquem les sis novel·les de Rodoreda en una butxaca atrevida i delicada. A El carrer de les Camèlies una noia abandona lagulla per fer senyors i no deixarà mai la prostitució, ni tan sols quan té diners i una torre plena destàtues.
Cecília Ce camina i camina per Barcelona. ¿Què busca? Rodoreda ho sabia i moltes de les seves lectores també: la seva identitat perduda però també les seves fantasies sexuals, perquè com diu Stefanie Kremser al postfaci: els homes i les dones, com que no tenim remei, ens fem servir els uns als altres. Que lús i labús si cal siguin mutus.
Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie duna Barcelona on unes cames pertorben els homes allà on passen per la Rambla on tot comença, per lEixample on és engabiada en un pis, per les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda... Una de les peces més fortes de lobra rodorediana.
La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no satura ni perd la serenitat. Saixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se daquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi Stefanie Kremser
El dolor no es paeix, shi conviu i es transforma, demostra Cecília Ce. Per això la vida de la protagonista és plena dhistòries que es desenvolupen gradualment però que han de concloure bruscament, en una roda que Rodoreda sap que si cometés lerror de trigar massa en girar, simplement saturaria. Clàudia Rius a Núvol
En molts passatges fa lefecte que Rodoreda es va arribar a sentir més a prop daquest personatge que de cap altre que hagués inventat, tot i donar-li la piga duna diva del Paral·lel. Només una Cecília molt a prop della mateixa podria haver afirmat que lamor era la diferència que hi ha entre tot el que és igual. Eva Vàzquez a El Punt Avui Aquell cactus florit
Paga la pena abocar-se de cap a El carrer de les Camèlies perquè és el retrat duna dona passiva i morta per dins envoltada dun temps i duna societat immòbil i buida també per dins. (
) Rodoreda, en certa forma, savança al seu temps i en una Catalunya en plena dictadura i a la cua dEuropa escriu una obra amb elements que anys més tard serien absolutament propis de les grans novel·les postmodernes. Pep Antoni Roig a Nacional.cat
Mig oblidada i menystinguda dins lobra de Rodoreda, després de 54 anys de la seva primera publicació, ha estat retrobada pel Club Editor. El carrer de les Camèlies és el soliloqui de Cecília Ce. Al llarg de tota la novel·la es buscarà a ella mateixa a través de la cerca del seus orígens desconeguts. La seva infantesa serà un recordatori continu que ella és la nena recollida pels senyors de la torre; tothom anirà ple despeculacions sobre la identitat dels seus pares. Laura Ramos a La veu dels llibres
