Generacionalment Xavier Muñoz pertany al grup sociològic que va esdevenir catalanista de resultes de l'experiència franquista que va viure malgrat la seva joventud. Dins el que podríem anomenar tendència catalanista, ell es va situar sempre a l'ala esquerra, la que considera Catalunya com una comunitat que ha buscar, abans de tot, l'equilibri de vida i de llibertat entre els homes i les dones. Sense pertànyer als dos grans partits del moment, Convergència i els socialistes, es va decantar per una interpretació maragalliana d'una Catalunya federal. Aquesta trajectòria la va fer acompanyat de persones entranyables que en el moment del procés independentista van sortir escopetejades del seu nucli d'acords bàsics. D'entrada es vsn trobar enfrontats els uns amb els altres e manera traumàtica. Després de moltes reunions i discussions, Xavier Muñoz va decidir escriure les desavinences amb els companys de camí a fi d'objectivar les seves posicions i desplega la seva visió crítica d'aquests últims anys de convulsió política de resultes de l'erroni procés d'independència de Catalunya, segons el seu criteri. Aquest n'és el resultat.
